La Revolució Industrial comença a Anglaterra a finals del segle XVIII

L'invent de la Màquina de vapor fan que sigui possible l'aparició de les fàbriques.

A Catalunya la Revolució Industrial comença en el segle XIX. La indústria més important va ser la tèxtil, que es va anar especialitzant a diferents llocs: La seda es fabricava a Barcelona, Manresa i Reus, mentre que a Sabadell i a Terrassa i Barcelona s'hi feia llana. Les filatures de cotó cada vegada eren més importants.

Les ciutats creixen en població. La gent deixa el camp i va a viure a les ciutats per treballar en les fàbriques (en els pisos superiors de les fàbriques). Això és el que passa clarament en el Raval

Però a altres llocs de Catalunya l'activitat industrial s'organitza d'altres maneres: Les colònies industrials. Són grans fàbriques situades al costat d'un riu, allunyades de la població. Els obrers per tant hi viuen en cases, properes a la fàbrica, que són propietat de l'amo de la fàbrica. És a dir, són com petits pobles on hi ha escola, botiga... però no hi ha alcalde, o el que fa d'alcalde és l'amo de la fàbrica.

El tren de vapor és molt important en aquesta època perquè permet transportar el carbó de les mines a les fàbriques, i també transportar a les persones que aniran a viure a les ciutats per a treballar a les fàbriques.

Condicions de vida. Els obrers (la gent que treballava a les fàbriques) vivien en situacions molt precàries. Treballaven de 10 a 12 hores diàries, 6 dies a la setmana. Els nens i nenes també treballaven, els volien perquè al ser petits es podien posar entre les màquines per recollir coses que queien. Treballar a la fàbrica era perillós perquè de vegades es tallaven i podien quedar mutilats.
Els nens i les dones cobraven menys que els homes.
A causa d'aquestes males condicions els obrers es van començar a organitzar i protestaven per tal de reivindicar els seus drets. Per tal de fer-ho van crear unes associacions anomenades sindicats.